dimarts, 24 de febrer de 2015

Un poema inacavat


Se'm escapa,
intensitats,
plenituds,
tot és nou.
Remou els sentiments,
constant,
persistent,
un no parar,
els sentits
un constant vaivé.

Se'm escapa,
tant recent,
i tant compartit.
En tu veig el meu jo,
el gest i el fet,
vius en mi,
en el pensament
i en el plaer.
O sóc Jo?
visc en tu
en gest i en fet.

Se'm escapa
el no res,
som la realitat,
de l'amor viu,
del desig d'estimar
i l'estimar amb desig.
Qualsevol detall,
ínfim o intim
és part del record
el viscut i el per venir.