dimarts, 10 de març de 2015


Ni una sola paraula,
res em queda.
Tot queda dit,
res més que silencis,
això ens queda.
Tants com vulguis
o vulguem tots dos.
Una abraçada,
pell contra pell,
nus,
callats.

Sentint porus a porus.

Llavis embogits
calmant la set d'estimar,
les mans fermes
acariciant formes,
perfilant els músculs.

I les mirades ...
penetrades,
la teva a la meva
i la meva en la teva ...
descobrint camins,
el del cor,
el de l'ànima,
el del plaer.

Pura força brava,
recorreguts interminables,
tornant a dibuixar
rostres i colls,
espatlles i braços,
pits i ventres,
natges i cames.
Abraçats com les serps,
entrellaçats ...
fins ofegar l'últim sospir.

Tinc presses de tu,
llanguir al teu costat
i tu al meu costat.

Dormir bressolats
i res més.