dissabte, 14 de març de 2015


La poesia,
la meva,
pot agradar o no.
Cadascú entoni
o pausi com l'entengui.
Sé, però,
que tu la vius amb mi.
Ets, sóm,
sang i nervi del vers,
els verbs reals compartits,
la definició dels adjectius,
les metàfores on ens amaguem
i els noms que ningú pronuncia.
És com ens mostrem cada dia,
entre l'intmitat del poema.
Agafats de la mà
lliguem sentiments,
i els hi donem forma de vers.

El crit d'un amor amagat
que voldria ser lliure.

I res més