dimecres, 22 d’abril de 2015


De nom desconegut,
seguia els teus versos,
d'imatge disfressada,
aprenia les teves petjades,
atrapat l'ideal imaginari.
Sentia l'atracció incerta
de la paraula i els sentits
imaginant la veu que declama
el gest acompanyant sentiments,
la mirada que ens buscava.
Qui ets tu que tant m'atraus?
Volia saber més del teu vers
i de les teves petjades,
de l'encanteri que em seduïa.
Quina follia el meu atreviment!!
He gosat posar música el poema,
mesurar la grandària del pas,
apropant-me a tu amb atreviment.
Tu amb un poema per escriure,
jo amb un poema per compartir.

I res més