dilluns, 2 de març de 2015

Sòbria


Sòbria,
aixeca els braços en l'aire,
els palmells ben oberts,
el cos nu, tens.
No mostra ferides,
les ha patit sota pell.
Ni una sola llàgrima més.
Diu prou.
Massa temps el dolor la malmesa,
mai més el cor esberlat,
ni llàgrimes amagades,
ni l'ànima adormida.
Seguirà el mateix camí,
és el seu,
però ara els errors
seran propis, tant,
com la felicitat
que li era amagada,
desconeguda.