divendres, 20 de març de 2015


Afloren els sentits empesos pels sentiments,
dolls de sensacions cobrint els cosos.
No sóm amants abandonats al plaer,
sóm enamorats compartint l'experiència del desig.
Passem les hores entregats a l'intmitat del nostre estar,
dosificant la desmesura,
esperonant els cinc sentits,
descobrint percepcions desconegudes.
El silenci mou el gest
acompanya el ritme inusual del respirar,
a cops imperceptible i pausat,
a voltes gemegós i revoltat.
Trèmula la llum ens vesteix d'una aura sedosa
ungida la pell amb la seva pròpia humitat.
De lluna a lluna,
perduts en el temps,
hem estat possibles en la raó del ser,
actors i testimonis del riure histèric del plaer,
de la pau extrema del cos complagut.

Després, quan dormies aprop meu,
el meu jo seguia acaronat del teu jo
i una imatge em feia insomne...
el teu somriure i els teus ulls en la plenitud de l'amor.

I res més.