diumenge, 27 de desembre de 2015


Avui que encara comptem les hores,
vesteixo el meu cos amb il·lusió
per venir sense presses cap a tu
i poder compartir un tros de vida.

Amb la senzillesa dels sentiments
és el moment de fondre els pits
coberts de tendresa entre abraçades
i un petó espontani nascut de tu.

Renovem cada pas donat entre pauses,
tornem a fer màgia del somni,
amb cadència acompanyem el fet
de ser-nos aprenents constants.