dimarts, 16 de juny del 2015


Els meus dies...
desde que tu en formes part,
estàn plens de moments
on compartir és la tònica del meu fer.

No sabem cóm...
però passa que de sobte una persona et revifa,
et fa sentir i omple de sentit el teu propi amor.

L'amor que jo dono...
que tu reps i a l'inrevés,
és un estil de vida propi, el nostre.
I perquè és el nostre és el millor.

És tanta la recompensa...
que imaginar més enllà no és possible,
el present és en sí mateix el llaç
la fita on resta ancorat el demà.

Passa que el nostre horitzó...
es va allargant i és més ampla.
Ell és el nostre futur.
Amb una perspectiva com aquesta,
llevar-se és ser plenitud.

Som reals, i res més.