divendres, 30 de gener del 2015

Flama


Desperto que no sóc,
el matí no em pertany,
no veuen el dia els meus ulls.

Desperta que el matí neteja,
el dia et pertany,
tot queda en els records.

Es fa de dia i sense tu no existeixo,
el més semblant al no-res,
abocat al negre abisme.

Esbarjo en el pesar la teva absència,
la veu que no amanyaga,
el neguit sense la carícia.

I jo, mantinc viva la flama,
deslleial a la incertesa,
i tu, et saps de mi estimada.

Esperem el moment d'estar
de nou en el mateix espai
on els cors fa temps que hi son.