La febre que et fa sincerar
Les meves paraules,
lletres vergonyoses.
No troben repòs a cap nit,
tant se val el cansament.
Elles porten un missatge
trobat al meu cor.
Ets tu el seu destí,
la llum més estimada.
Acull aquest present,
que si fins a tu ha arribat,
no vull altre esperança
que morir al teu costat.
T'estimo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada