dimecres, 28 d’octubre de 2015

El silent de l'amor


Quan la soledat era el meu present
no en sabia de paraules,
ni de mots per calmar la set
ni en vocabulari sencer
trobava un poc d'esperances.

I ploraven tots els racons
on el record era el meu dol
i la nit mai callava el soroll
em parlava d'un passat de plors
i sentia l'ànima fora del cos.

Avui encara em sé aprenent
que vola a llevant i ponent
cercant la llibertat d'un present
que captiva el meu adolescent
per aprendre estimar silent.