dissabte, 20 de juny de 2015


Volia fer un crit,
la ràbia.
La pluja l'ha aturada,
la vida.
Ha tancat els ulls,
la nit.
Ofega les llàgrimes,
la solitud.
Un nou patiment,
el pensament.
No pot amagar-ho més,
la boira.
Demà despertarà cansada,
la valentia.
Peus segurs a terra,
la saviesa.
El final s'apropa,
la llibertat.
Ella prou que s'estima,
l'amor.
Ella prou que estima,
la generositat.
I quan demà plogui,
el crit.