dimarts, 10 de novembre de 2015


Tots tenim una veritat
o pot ser siguin moltes,
radera cada pas donat
deixem el nostre passat
entre records i aparences...
Hem crescut empenyent
a tots els que hem estimat
fent nostre tot el present
despreocupats de l'adolescent
que aprenia la seva llibertat...
Hem estimat a qui ens ha estimat,
érem fills i vam aprendre a ser pares,
el descobrir del cos amant
de qui ens va enamorar
jugant amb les mirades...
Tu ara ets el meu present,
la meva sincera veritat,
i en els teus ulls de primaveres
descobreixo un jo diferent
un amor nou fins avui amagat.