divendres, 2 d’octubre de 2015


Perdona'm amor meu,
el meu cor tot et pertany,
però, potser ho has intuït
i ara, avui, et seré sincer.
Cinquanta anys arrelats,
a la terra, fidel al sentiment.
Sí, l'estimo.
Ella m'ha donat molt,
és generosa amb qui l'entén,
amb qui a respectat l'historia,
la seva, que és nostra
i molts l'han pretès amagar.
Ells que ara diuen estimar-la,
ells, amos i senyors de la llei,
ells que la fereixen, ens fereixen
amb les seves urpes brutes,
ells que avui, com ahir, amenacen,
ells fills i pares del absolutisme.
Avui sóc clam, petit clam,
sumat a milers com jo... com tu.
Prou de mentides i velles cançons,
cal trencar amb el passat,
que el un nou cant el fem en llibertat.
Avui el nostre país demana ser estimat.