dilluns, 30 de març de 2015


El sol ve totes les postes a descansar entre els meus braços,
desperto a la lluna amb un bes
i mandrosa es mostra al món.
Quan arriba l'hora llevant
un lleu resplendor il·lumina el teu rostre,
lentament, el sol, obre cadascun dels seus alens de llum
mentre es desprèn de mi,
deixant espai a la lluna que busca recer en el teu ventre.
Dormida o despert
la lluna o el sol,
tu o jo.

L'amor...
un despertar idíl·lic,
ara fet realitat.

Carícies a l'esguard...
del teu ventre
del meu pit.

I res més.