divendres, 3 de juliol de 2015

Anem a votar?


La llum desnodrida,
els membres desnonats,
els racons desallotjats.
La por en carència,
lliurada la càrrega, res queda
i l'home viu per sobreviure.
Es pregunta un per què
que sap ningú respondrà
i camina cap enlloc.
Li queda un darrer aprenentatge,
aquell fet de l'ús de la raó
- l'únic cert el néixer és que tendim
a morir
Amb aquesta única saviesa
de cada pas en fa un somriure
i pobre de llum, desnonat de si,
desallotjat de càrregues,
de la por fa un farcell i la vol oblidar,
res li queda, no més que viure.
L'home, avui, comença a ser feliç
o segueix amb el seu engany.