dimarts, 16 de desembre de 2014

Amor sencer


Avui, per fi, he vessat les teves llàgrimes.
Les meves galtes han viscut un tu diferent,
he somrigut al plor del matí,
sentir la plenitud del teu plor,
en mi, et reconec valenta en el dolor.
La nit viscuda envoltats de plaers,
llarga, plena, viva, complerta,
foscor alleugerida per la petita flama,
la del amor i el desig compartit,
rememora un passat proper.
Avui, anit, el somni era un altre,
la mateixa foscor, flama diferent,
llits de solituds i més propers que mai.
L'hem vetllat com amants reconeguts,
amb pors, gelosies i tan enamorats.
T'he abraçat en el plor,
com la nit del desig,
i he reconegut el mateix sentiment,
el d'estar enamorat, vivint el teu amor.
Què més té si ahir era plaer i avui dolor.
Sempre he reclamat el teu tot,
ara ja puc dir que em pertany.
Som, del compartir, les arrels,
còmplices en el nostre univers
i del amor sencer també.