dimarts, 25 de novembre de 2014

AVUI NO SABRIA DIR COM EM SENTO


Repescat de l'any 2009, Déu n'hi do

Buscant en la meva pròpia soledat,

descobreixo una ciutat desconeguda.
Racons bruts per desfer ....

Allò que tant m'alegrava,

avui mor i apaga la vida.
Mirada perduda en el no res.

Els passos ferms ara insegurs,

busquen descans en carrers buits.
Les forces lentament escapen.

Qui em donés una mica de pietat,

en la solitud d'aquesta avantsala.
I la veu crida i s'apaga.

********************************************


Sento del moment la major grandesa,

de les teves platges recullo l'energia.
Aire nou, comença l'alba.

El cor batega, viu la festa,

cada pas un moment de vida.
Somnis de renovada esperança.

De les ones sóc la cresta,

de la veu, la més forta ... la meva.
Sóc l'huracà que tot arrossega.

La meva paraula l'única veritat,

la meva meta la felicitat completa.
Tot comença, ja res acaba.