Captiu a les onades del teu cos,
jo, que mai he sabut nedar,
aprenc de tu la remor,
a voltes plàcida, de sobte
prenent-me el darrer alè.
Perdut de mi, confiat de tu,
faig de les nits esperes,
dels dies desitjos de nits,
esperant a les platges
la teva senyal per, ofegat,
reixir entre les teves mans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada