dimarts, 26 d’agost de 2014

Ens vam trobar on els penya-segats tallen la terra,
allà on el mar descansa submís en platges de sorra.
Tu la marinada sàvia en calmes marees,
jo el vent nascut en cims entre vastes terres.

De tu aprenc la calidesa inflant unes veles,
a descansar sobre ones o donar-nos brava força.
T'ensenyo la bellesa del molí girant la roda
a jugar entre camps de blat abans de la collita.

Junts aprenem dels blaus verds del mar,
dels milers de colors dels meus paisatges temperats.
Els dos ens sabem insaciables en aquesta espera,
pertorbadors de somnis i desitjos que no cessen.

I ara que som tu la meva brisa i jo el teu vent,
aprenents dels petits moments,
et pregunto en silenci si és amor el que sento,
tu respons en silenci ho és si ho estàs vivint.