dimecres, 24 de desembre de 2014


Vaig néixer a l'època de les mores,
i les maduixes silvestres,
tu, en època de nabius i gerds.
De tot plegat fa ja uns quants anys.
Molt hem viscut fins l'agost,
desconeguts i propers,
com aigua que brolla de la font,
dreceres que ens han fet coincidir,
assedegats per abocar sentiments.
Un setembre per retrobar
novembre per confirmar,
i un desembre per esvair boires.
Curt el temps que ens acompanya,
però és tant el viscut, que,
avui, m'enfilo roure amunt
donant-li calor, no fos cas,
el fred hivern li prengués les forces,
jovenívols fruitarem tot l'any.