dissabte, 6 de desembre del 2014


Potser avui no t'escriuré cap poema, 
l'enyor esgota la pròpia impaciència, 
els mots dits acumulen records vius,
el cos te present les teves formes.
Acomodat en el plany el cor calla, 
cerca la drecera més propera a tu
mentre la pell desprèn els teus aromes,
transitori en els pensaments et penso.
Jo ja no vull anyorar-te mai més,
el desig demana prescindir de poemes,
fer de mi un nosaltres amb el tu,
que la convivència sigui la llar de l'amor.