Dreceres

Va començar un agost,
jo fill del juliol,
tu de la tardor.
Jovenívols de sentiments,
les dreceres ens van apropar,
jo amb una cançó
tu un somriure constant.
Hem viscut fins enamorar,
avui, més que mai.
El tacte de mans, llavis,
del cos sencer quan escau,
en tot moment l'amor present.
No és un desig, és el desig,
que per estimar, primer,
et vaig agafar la ma,
mai més les hem separat.