El meu, l'esforç,
no té res d'esperançat.
És una lluita fidel,
per mi, per vosaltres.
He obert els ulls,
ventilat la cambra,
renovat el rebost
i dic prou.
No, no, no...
prou de silencis,
no sóc valent,
no sóc covard,
no més benes.
Ara deixo el got,
mig buit o ple,
tant em fa,
mai més un pes.
Les mans ben lliures,
per agafar les teves.
Els ulls atents,
per retrobar mirades.
El cor a l'esguard
que avui el teu és,
i és el millor company.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada