dijous, 21 d’agost de 2014

Amb la ingenuïtat de la paraula ens apropem,
així ens ha presentat un sospir  a la nit.
Voluntats paral·leles que creixen en el respecte,
mestres d'un present viscut en l'esperança.

Una fina línia separa les nostres realitats,
la podem creuar o seguir paral·lels a ella.
Coneixedor del desig d'aconseguir la meta,
m'acosto a tu per gaudir d'aquest nou viatge.

T'ofereixo una mà ferma i el meu coratge,
el vaig trobar entre els teus silencis i les meves paraules:
"Pensem que la vida és un tendre sospir
que ens recorda que tot té un per què ".