diumenge, 24 d’agost del 2014

L'abraçada uneix els pits,
el silenci ocupa tot l'espai,
és el moment d'escoltar.
I són els cors els que manen,
tangibles en els seus batecs,
ara compassats,
ara engranats.
Un colpeja a l'altre,
esperen la resposta del batec.
Són sincers en les seves trucades,
constants en les seves respostes.

Si estàs atenta,
si jo ho estic,
si persistim en l'abraçada,
si creiem i creixem tots dos,
escoltarem el silenci amagat.
L'intangible silenci
a l'interior de cada batec.
Són esperit i ànima que es mostren.
Confonen i combreguen el tu i el jo.
La teva mirada i la meva ho confirmen,
els dos compartint ànima,
els dos lliurant esperit.

No necessito escoltar un t'estimo,
ni regalar-te un sonor amor meu.
Podrem expressar el nostre amor,
sentint els nostres sentits.


El nostre intangible es mostra tangible.
Cos, ànima i esperit en el mateix tot.