dissabte, 23 d’agost del 2014

Ni una gota d'aigua ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.
I plovia, i la pluja s'evaporava amb el contacte dels nostres cossos.
Protegits de la foscor embolicats en un aura entre porpres i platejats.
Sobre qualsevol llit improvisat anidant totes les passions acumulades.
Un laberint de carícies suaus i alhora tan delirants.
I tu ets jo, i jo sóc tu, i som nosaltres i una mateixa tirada.
Un sospir per donar pas al arravatament i un altre sospir per a la calma.
El somriure que ens delata travessa les mirades de l'ànima agitada.
Callada amb el meu nom en els teus llavis mentre els petó.
Callat quan la teva saliva prenya la meva boca donant-me vida.
Ja no importa si és negra nit o clar dia.
Som incandescents i perennes enamorats.
Ni un raig de sol ha de tenir espai entre la teva pell i la meva.