dilluns, 29 de desembre de 2014


Jo, que he estat llàgrima, 
descregut dels teus poders,
agenollat per la teva grandesa, 
obro els ulls davant la teva blavor,
aferrat a l'abraçada del amor
per compartir la nostre veritat.
Ara em declaro submís voluntari,
a la remor de les onades
d'un matí fred d'hivern.
Tu, la meva companya,
escalfor bategant en el meu cos,
creadora de realitats,
arraulida entre els meus braços,
acceptes l'entrega i et dones a mi.
En sabem molt de l'amor,
del no res, també.
Com immens és el mar,
immens és el sentiment,
onades nascudes a la sorra
que es retiren i tornen amb força.
Aquest és el sentit del estimar,
motius imperceptibles que són
i ens fan molt més grans.
L'amor no caduca, és onades,
només nosaltres el podem apreciar.
El nostre blau... el nostre mar.