diumenge, 7 de desembre del 2014

Temps


No estava previst que l'abraçada ens portés més enllà dels límits del plaer.

Es compleix allò que és més inimaginable, les pells es fonen en un sol cos.

Esgotat fins a l'abstracció del rendiment, n'hi ha hagut prou amb envoltar-nos amb els braços i revifar,

És així com les suors han desmesurat l'espai inexistent entre tu i jo. El frec imperceptible i no necessari ha omplert d'energia l'espai.

El nostre cos endins, amb el caliu del desig més tendra, ha rebut onades i més onades de plaer.

Com dol no poder expressar en paraules tot el que ens ha donat el propi cos.

Encara ara la teva presència continua omplint racons íntims que em desconeixia jo mateix.

Cóm ho fas per donar i omplir tant?

Avui els límits han estat superats. Què ens espera demà?

Somric, ni em preocupa. Només un desig... temps.