dijous, 21 d’agost de 2014

Punts suspensius sobre el mar,
el teu caminar és sincer,
acostes la teva mirada a l'infinit,
esperant respostes del silenci.
Ordre i pausa després de l'eufòria.

Et veig marxar sense mirar enrere,
conec la teva presència austera,
tan senzilla com les teves paraules,
plena de vida com la teva raó.
Força i valentia són els teus passos.

No he d'esperar el teu retorn,
pendent de les teves batalles,
segur de les teves victòries,
gelós de les teves noves aventures.
I de nit vetllaré els teus somnis.