No he trobat mai un cos entregat,
com ara el teu,
Límits entre les meves mans,
nuesa sincera.
Palpentes el meu desig,
que ara fas teu.
Guardes en la mirada plena
tots els meus somnis.
Amb el silenci les dreceres
entre petjades.
Ens endinsem pell amunt
sabent que tot ens és nou.
A cada gest la fragilitat
per no perdre l'instant.
Obres portes desconegudes,
d'altres oblidades.
Amb l'abraçada el tacte complert,
el cos, ara viu.
Oblidem les presses per ser-nos,
volem instants infinits.
Tot això som tu i jo ara,
amarant el desig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada