dimecres, 24 de desembre de 2014

Les mans


De l'amor que ens omple,
espurnes de llum en els ulls,
lluentor de llavis ensalivats,
xiscla i vol cridar el plaer,
ell que ens omple de desig.
Paraules d'amor vessades en els pits,
sobre als teus, sobre als meus,
carícies dibuixant nous plecs,
a la pell, l'escalfor de les mans.
Delicades sensacions de tendresa.
Allà on no arribi la passió,
en el tot dels cossos,
amb l'aixopluc de la nit,
o, potser, a ple sol,
que la lluna vol se sol
i el sol la lluna, confoses,
les hores del amor són totes.
Més enllà dels gemecs,
ens acompanya la fosca claror,
abans no es ponguin els astres,
tu i jo caminarem agafades les mans.