dimarts, 21 d’octubre de 2014

Desori

Quan cerquem la solitud 
a ciutat desconeguda,
els carrers mai són prou estrets
ni les nits massa fosques.
Ens tapem les oïdes per oblidar,
els sons i els silencis.
Ara busquem desesperats,
els deus ignorats ahir,
oracions que no ens pertanyen.
Perduts entre homes aliens,
il·lusions i angoixes,
desoris d'altres temps,
mai resolts i tan presents.
Pas a pas l'home sol
amb el braç estirat,
la ma estesa, espera,
una almoina de pietat,
una mica de consol,
un no res d'amor.