dissabte, 27 de setembre de 2014

Som



M'agradava mirar la llar de foc,
                                     la visc, ara
grisor morta,
                     fa temps que tot són cendres.

Quant fa que esperes
el meu darrere?

Distret, com sempre,
                                 porta oberta.

Reconec un silenci,
fa molt que ets?

Em remous les cendres,
                                 guspires,
quatre branquillons,
                      al llenyer,
insuficients.

M'abraces, ets l'escalfor,
                      llum als ulls,
els teus,
            els meus,
                           vida
Omplert el nosaltres,
                                 som.