dilluns, 10 de novembre de 2014

Vertigen


Vertigen,
precipitat el buit.
Ahir érem,
avui el no res.
Caic,
ho faig sense saber.
Caic,
tinc por,
no entenc.
Caic,
vertigen... caic.
Foscor,
no hi ha fi a la caiguda.
Fred,
punyals clavats a la pell,
el cor fred... mort.
Nu,
res em queda,
tot perdut,
suo amb la fredor,
fred... al cos.
I caic
doneu-me el final,
res em queda,
res tinc... caure,
etern.
L'escalfor,
el caliu,
l'abraçada.
Obro els ulls... tu,
el somriure,
els llavis,
la besada.
Despertar del mal son.
Ho desitjo de nou,
totes les vesprades,
si tu, noieta,
ets a les matinades.