Tinc presents els teus llavis,
els primers petons que encara bateguen
van quedar arrelats per sempre més.

Em pregunto com hauria estat el darrer,
aquell que mai ens vàrem donar...
de gust insípid,
de tacte fred,
de estança fugissera?

Una amargor m'omple la boca
em crema la gola i m'esquinça el ventre,
millers de puntes clavades, dolor sobre dolor.

Hi hauran altres besades, les desconec,
tampoc les he sortit a buscar, em serien

Dolces i per mi immadures.
Apassionades i jo tan apàtic.
Infinites i jo tan perible.
Com més llargues en la nit
més cruel el record a la matinada.

Sento el batec dels teus llavis en els meus.