dimarts, 20 de febrer del 2018


Dia a dia asseguda a la mateixa cadira,
en el mateix bar, amb la mateixa expressió,
el teu rostre es mostra neutre.
Qui va esborrar els sentiments del gest?
En els teus ulls brillen petites llàgrimes,
jo et regalaria un somriure,
et xiuxiuaria paraules d'esperança, però
passo de llarg, potser demà, tornaràs?

Es refreda el cafè que no beuràs.

Voldria entendre la teva espera freda,
què motiva aquesta mirada perduda?
Cap espai per a cap il·lusió,
el teu esguard el silenci fred,
ets, jo et veig, existeixes, ho saps?

Podria tornar demà, m'esperaràs?
Primer he de beure el meu cafè,
massa dies que el sé massa fred.