Confós

Les esperances sobreviuen
alimentant els sentiments,
tan arrelats a la incredulitat.

Propera en essència
i a l'hora llunyana en absència,
sento l'alè que em dóna vida
i el silenci que m'asfixia.

Em preparo per un hivern llarg
provist d'un sense fi de passats
i la teva imatge com a únic escalf,
insuficient per donar caliu a l'enyor.

En aquesta il·lògica la felicitat,
sobreviu en la fe que m'acompanya,
en la riquesa que hem compartit.

L'amor