M'agrada quan el nostre llenguatge és el cos,
quan cada gest enriqueix el nostre aprenantatge.
Articulem cada moviment àvids de noves definicions
inventant un vocabulari fet de la saviesa única del desig.
És nostre, ben nostre, teu i meu, exclusivament nostre,
parlant-nos d'un amor que la pell absorbeix i enllaça.
Tremolen els llavis quan es troben entre besades
i el contacte dels pits ruboritzen el tacte encès.
Com un arc tensat la teva esquena tibada en el lliurament
allibera tensions de llargues esperes que hem compartit.
Amb l'abraçada l'èxtasi travessa el nostre cos,
fet un de sol en la febre que ha ungit la seva unió.
Dema despertaré sota l'atenta mirada dels teus ulls
i una nova abraçada donarà vida a sentits, sentiments i paraules.