Punts suspensius sobre el mar,
marxes sense cap mirament,
apropes la mirada a l'infinit,
esperant respostes en silenci.
Ordre i pausa després de l'eufòria.

Marxaràs i no miraràs enrere,
has sigut una presència temporal
tan senzilla com el poema,
plena de vida, plena de raons,
força i valentia a cada pas.

Qui sap si mai tornaràs,
jo, pendent de les teves batalles,
segur de les teves grans victòries,
i gelós de les noves aventures,
de nit vetllaré els teus somnis.