diumenge, 4 de febrer del 2018


Despullar-nos ha estat senzill...

Descobrir ànimes perdudes,
treure la pols a somnis passats,
netejar llàgrimes fossilitzades,
obrir cortines que amagaven la llum,
permetre a la paraula conèixer-nos.

El present sembla regalat entre els dos
tot i el passat amb les seves ombres.
Hauria de ser un àlbum de records
i caduc es mostre perenne amb la por

... a què?
... a qui?

Hem estat i som amants en vers,
tota mena de sentiments compatits,
novells d'aquest amor incipient,
gairebé tot entregat i donat
Cos i cor o cor i cos tant és l'ordre

Intens...
el nou temps...
el nou record

I saltaré al buit si tu m'ho demanes

La meva fe...
renovada confiança...
l'amor

És com el visc, el dono i desitjo

no he de témer a un adéu,
no té espai entre tu i jo.