Entretens els meus pensaments ocupant tot el seu espai,
són dies freds amb temps just per poca cosa més.
Finestrals mig tancats, o mig oberts, a mitja llum
amb els ulls cansats, plens de pesars i interrogants.
Mostres la teva silueta entre cortines, neta de roba,
retallada pel sol, amb proporcions nítides,
t'envolta el tacte vigorós de la meva mirada assossegada.
Dono fe de la teva existència real en el meu imaginari,
tan imperfecte en la foscor, perfecte a la meva llum.

Desitgen les meves mans dibuixar
allò que els meus ulls han acaronat.