divendres, 18 d’agost de 2017


Visc el dia de dotze en dotze hores
i vet aquí la meva conclusió:

Les dotzenes més diferents són de nou a nou.
Nou del vespre a nou del matí passen en un no-res,
si són del matí al vespre és tot inacabable.
Però hi ha un però, qui ho anava a dir !!!
Si les compartim el rellotge em traeix
i pren volada d'alta velocitat...

Quines collonades té el tic-tac!!!