dijous, 10 d’agost de 2017


Va néixer com tots, de l'amor,
de l'amor i del desig d'estimar
de l'amor i el sentit d'estimar
de l'amor, del seu coratge i força,
de l'amor i de la seva persistència,
de l'amor, del seu significat i grandesa.

Així va néixer el nostre primer poema.
I la resta va ser senzill,
estimar-nos i res més.

Fer-ho en el seu desig i sentit,
amb la seva valentia i força,
persistint en el significat i la grandesa.
Creient que l'amor és possible
malgrat els poemes de desamor.
I ens seguirem estimant
malgrat escriure l'últim poema,
avui que el poema és l'anècdota
i l'amor és tangible i real.