dilluns, 14 d’agost de 2017


Perquè res espero res ansio
i res necesito perquè res tinc.
Aquesta percepció absoluta
em domina i ens fa dispensables
els uns dels altres i a tu i a mi.

Miro un paisatge i el sé únic
i ell mateix es pertany, no és meu.
Toco un pètal i també és únic
i és part d'un tot, tampoc meu.
I et sento a tu i ets incomparable
i tu bé saps que ets teva i de ningú més
malgrat l'atracció i el desig del nosaltres.

I tu tries i jo trio i el verb és universal
i el fem nostre i amb ell l'acte d'estimar.
A això li diuen amor i jo li dic nosaltres.