dijous, 31 d’agost de 2017


Passa entre mirades furtives,
entenedores, distretes o alienes.
També ho fa a queixalades,
algunes de ràbia i d'altres de plaer.
Passa i no passem comptes al pas,
calmat, amb presses o agitat.
La consciència no sempre està alerta
i quan ho està sovint és condescendent.
La seva mida és un secret desconegut
no ens farà mes savis conèixer el final.
Ningú està obligat a seure a la seva taula,
per si de cas tots prenem la millor cadira.
Com passa aquest rellotge del temps !!!
Viure-la no és un deure ni cap deixadesa
però ja que hi som aprofitem-nos d'ella.
Que de vida només en coneixarem una
cadascú la seva i si tu vols per compartir.