dijous, 17 d’agost de 2017


Sóc aquí malgrat els segles,
testimoni de la història,
l'única coneixedora de la veritat.
He estat sempre en peus,
sense voler, guardant secrets,
veritats que avui encara són.
Una fugida o una maldestra venjança,
un plor o un bes robat, sovint desitjat.
Sóc aquí com hi seré demà,
protegint del fred o la calor
ningú em dona cap més valor.

Un drag em farà servir per prendre el sol,
uns nens el foragitaran amb pedres,
ferides que no em doldran
car jo, també vaig ser i sóc història.

Calladament un plor i una espasa,
un pas lleuger i el fred de l'hivern,
una nit de tempesta a la porxada i un bes.
No sóc més que una simple pedra
guardant secrets que ningú m'ha explicat.