dilluns, 28 d’agost de 2017


Tinc desig d'hivern
de sentirme arrecerat
de la pluja, del vent i del fred
rera un gran finestral.
Des d'on vegi ciutat
a primera hora del matí
fins l'última del dia,
amb l'escalf d'un cafè
i roba gruixuda a la pell.

Tinc ganes de verds,
de paisatges verges
anunciant primaveres
fecundant la terra.
Té ganes el desig
de reixir del seu orgull,
lluny de miratges
a tocar d'un somni
perenne entre les mans.