Potser són més sincers els meus ulls
que les paraules que ara no sé dir.
Un t'estimo amb un gest desencisat
sense esperar que l'escoltis ni, tan sols,
podent controlar la consciència de dir-lo.

Aquí estic, assegut en un lloc qualsevol,
entre els blaus purs del mar i el  cel,
aliè a l'embat de les onades a les cames,
temerós de les respostes que reconec
en aquest present nihilista en l'amor.

El meu horitzó és un futur apressat
per deborar un present on no sé viure
i tanco els ulls per endinsar-me
onades endins d'un mar que em governi
fins un nou port on poder viure en present.