Em submergeixo en el silenci de les ones,

deixo que em portin sense por,

modulen el meu cos amb el seu vaivé

i a qualsevol lloc que em portin sé que estaré bé,

sento la pau del desarrelament

on no hi ha un destí segur.

No fa molt les havia temut,

m'enfonsava devorat pel seu destí

amb un silenci, llavors, ensordidor,

la lluita era desigual fins a aprendre

que l'amor és un passatger sense destinació

fins a topar amb qui apreciï compartir-lo.